LA CACERA DE BRUIXES A CATALUNYA

En els anys 1548-1549 les comarques meridionals de Catalunya van viure una important onada repressiva. Va ser atiada per Joan Malet, morisc de Flix, que afirmava ser endevinaire o saludador, és a dir, que podia reconèixer les bruixes. Malet va ser finalment detingut i executat per la Inquisició de Barcelona. En els anys 1616-1622 es va produir la gran cacera de bruixes. La repressió es va generalitzar després dels aiguats de novembre de 1617, l’any del diluvi, segons les cròniques coetànies. La persecució va afectar especialment els comtats de Rosselló i Cerdanya i les comarques centrals i occidentals. L’historiador Joan Reglà va avançar la xifra de 400 víctimes, que sembla plenament confirmada per les investigacions locals.

 

Documents per descarregar

Articles per saber més:

  • 07. La cacera de bruixes a Catalunya.
    Antoni Pladevall

    Encara està per fer una història completa i crítica de la bruixeria a Catalunya. S’ha escrit molt sobre bruixes, bruixeria i fins persecucions concretes, però falta una obra de conjunt i amb una visió més àmplia i serena que segurament haurà de ser una obra col·lectiva en què s’apleguin, valorin i passin pel sedàs d’una bona crítica tots els treballs o estudis parcials fets fins ara; un estudi on es mostrin i destriïn les implicacions religioses, les legislacions repressives i les creences populars sobre aquest fenomen intrigant i interessant, les quals sovint es presenten i tracten separades o desvinculades.
    ...

Procés contra Francina Redorta, vídua de Menàrguens
Procés contra Francina Redorta, vídua de Menàrguens

Menàrguens, octubre de 1616
Arxiu de l’Abadia de Poblet. © foto Francesc Bedmar

L’escrivà d’aquest procés, promogut per la cort de Poblet, va manifestar la seva alegria pel penjament d’una bruixa amb aquest dibuix i la llegenda «Per bruxa y metsinera». Aquest és l’únic dibuix que coneixem d’aquella època d’una bruixa catalana. La manca d’il·lustracions, que contrasta amb l’abundor d’altres regions d’Europa on també hi va haver repressió, s’ha de relacionar amb l’oposició ferma de la Inquisició a esbombar aquesta qüestió.