PROCESSOS I SENTÈNCIES

  • Imprimeix

La majoria de processos van ser atiats per les mateixes comunitats locals. Els consells municipals van cridar endevinaires o saludadors per tal que identifiquessin les bruixes. Sense altre testimoni o prova, les acusades van ser detingudes. Els processos, duts a terme per tribunals locals, no van disposar de garanties jurídiques. La tortura hi va ser una pràctica freqüent. Els interrogatoris tenien com a únics objectius confirmar la culpabilitat de les encausades i conèixer-ne d’altres col·laboradors. A la fi, la majoria de les detingudes van ser penjades a la forca.

mapa

Mapa Interactiu de la Cacera de bruixes a Catalunya, processos i sentències a mort als segles XV, XVI i XVII.

 

Documents per descarregar

Articles i llibres per saber més:

  • 08. La Inquisició i la cacera de bruixes a Catalunya.
    Joan Bada

    Bruixes i Inquisició són dos termes que la majoria de vegades s’ajunten. Quan es parla de les primeres i de la seva persecució, es dóna per suposat que aquesta fou a càrrec de la Inquisició. El fet que els autors del Malleus maleficarum fossin els dominics Heinrich Krämer i Jakob Sprenger (1486) i que també fossin dominics els inquisidors del tribunal medieval i el primer inquisidor general de la Inquisició moderna, Tomás de Torquemada, associa la bruixeria i la Inquisició. En conseqüència, com que aquesta segona només actuà als regnes hispànics, la cacera de bruixes es vincula fàcilment a la Inquisició. També hi contribueix el capítol catorzè del Manual d’Inquisidors, de Nicolau d’Eimeric, que en parlar dels delictes sobre els quals té competències el tribunal inquisitorial, esmenta el fet d’invocar el diable de diverses maneres: els que li tributen culte de latria, els que li ofereixen culte de dulia o hiperdulia i els que l’invoquen a través de figures màgiques, la més freqüent de les quals és el cercle amb un infant al mig. Tots ells, afirma Eimeric, «estan subjectes a la jurisdicció del Sant Ofici com a heretges i han de ser castigats com a tals» (EIMERIC 1974, p. 192-193). Eimeric i Peña (1983, p. 80-83) donen per suposat que la cacera de bruixes, considerada per H. Kamen com una bogeria col·lectiva (KAMEN 1967, p. 216), fou dirigida per la Inquisició, quan, de fet, no la va pas dirigir.
    ...
  • Condemnades per bruixes. Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII
    Autors: Introducció històrica, Agustí Alcoberro i edició de Rafael Ginebra
    Edita: Associació Cultural Modilianum, Museu de Granollers i Museu d’Història de Catatlunya
    Any: 2007
    Preu: 10 €
    Més informació: Museu de Granollers

    Documents