El 1619 el jesuïta Pere Gil va adreçar un memorial al lloctinent, duc d’Alburquerque, en què es pronunciava contra la cacera de bruixes, que ja aleshores havia esdevingut generalitzada. L’any següent es van produir diverses iniciatives en aquest sentit en l’entorn virregnal i a la Inquisició de Barcelona. Entre 1621 i 1622, la majoria de bisbes catalans es van pronunciar a favor d’aturar la repressió. En aquest darrer any, la Reial Audiència va decidir evocar totes les causes pendents. Els processos van passar, doncs, a la seva jurisdicció, i, tot seguit, les encausades van ser alliberades. Era la fi de la cacera de bruixes a Catalunya.
