Per saber més
ARTICLES DEL CATÀLEG
LA BRUIXERIA I LA MÀGIA EN L’ÈPOCA MEDIEVAL
EL CONTEXT SOCIAL I IDEOLÒGIC
LA CACERA DE BRUIXES
EL RECOR POPULAR
BIBLIOGRAFIA
MÀGIA, FETILLERIA I MEDICINA A L’ÈPOCA MEDIEVAL
- Alexandre-Bidon, Danièle – Closson, Monique (1985): L’enfant à l’ombre des cathédrales. Lyon: Presss Universitaires.
- Bonet, M. et alii (1984): Processos de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- Boscà, José-V.: “Sortílegas, adivinas y conjuradoras: indicios de una religiosidad prohibida”, dins Revista d’Història Medieval, n. 2, p. 63-75 (1991).
- Botta, Patrizia: “La magia en La Celestina”, dins Dicenda , vol 12, p. 37-67 (1994).
- Cabré, Montserrat (2005): “Como una madre como una hija: las mujeres y los cuidados de salud en la Baja Edad Media”, dins MORANT, Isabel, dir., Historia de las mujeres en España y América Latina, vol. I, p.637-657.
- Cabré, Montserrat – Salmon, Fernando (2001): “Poder académico versus autoridad femenina: la facultad de medicina de París contra Jacoba Félicié (1322)”, dins CABRÉ, Montserrat – Ortiz, Teresa, eds. Sanadoras, matronas y médicas en Europa, siglos XII-XX. Barcelona: Icaria, p. 55- 75.
- Caballero,Carmen (2000): “Magia: experiencia femenina y práctica en la relación”, dins De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivencia humana. Madrid: Cuadernos Inacabados.
- Cantera, Enrique (2003): “Los judíos y las ciencias ocultas”, dins En la España Medieval, vol. XXV, 47-83.
- Castiglioni, Arturo (1987): Encantamiento y magia. México: Fondo de Cultura Económica.
- Cardini, Franco (1982): Magia, brujería y superstición en el occidente medieval. Barcelona: Península.
- Cardoner, Antoni (1949): “Seis mujeres hebreas practicando la medicina en el reino de Aragón”, dins Safarad, vol. IX.
- - (1971): “Personajes de alcurnia y hechicerías en la Casa real de Aragón”, dins Medicina e Historia, LXXIV.
- - (1973): Història de la medicina a la Corona d’Aragó (1116-1479). Barcelona: Sciencia.
- Chevalier, Jean – Gheerbrant, Alain (1986): Diccionarios de símbolos. Barcelona: Herder.
- Clier-Colombani, Françoise (1991): La fée Mélousine au Moyen Âge. Images, mythes et symboles. París: Le Léopard d’Or.
- Comas, O., ed. (1981): Flor del tesoro de belleza. Barcelona: Olañeta.
- Daxelmüller, Christoph (1997): Historia social de la magia. Barcelona: Herder.
- - De Puig i Oliver, Jaume (1998). «Documents relatius a la Inquisició del Registrum Litterarum de l’Arxiu Diocesà de Girona (s. XIV)». Arxiu de Textos Catalans Antics, vol. XVII, 381-462.
- - (2000): «Notes sobre el manuscrit del Directorium Inquisitorum de Nicolau Eimeric conservat a la Biblioteca de El Escorial (ms. N. I. 18)». Arxiu de Textos Catalans Antics, vol. XIX, 511-560.
- Eamon, William (1994): Science and the Secrets of Nature. Books of Secrets in Medieval and Early Modern Culture. Princeton: Princeton University.
- Ehrenreich, Barbara – English, Deirdre (1984): Brujas, comadronas y enfermeras. Historia de las sanadoras. Barcelona: La Sal.
- Eimeric, Nicolau (1974): Manual de Inquisidores. Barcelona: Fuentamara.
- Eimeric, Nicolau – Peña, Francisco, ed. (1983): El Manual de Inquisidores. Introducción y notas de Luis Sala-Molins. Barcelona: Muchnik.
- Eiximenis, Francesc (1986): Dotzè llibre del crestià, 2 vols. Girona: Col·legi Universitari.
- Encyclopedia of Witchcraft: The Western Tradition, ABC-Clio, ed. R. Golden, en curs d’edició.
- Ferrer, Vicent (1971-1977): Sermons, 4 vols. Barcelona: Barcino.
- Flint, Valerie J.J. (1991): The Rise of Magic in Early Medieval Europe. Oxford: Clarendon Press.
- Garcia Ballester, Luis (1973): Història de la medicina a la Corona d’Aragó (1116-1479). Barcelona: Sciencia.
- García Cárcel, Ricardo – MORENO, Doris (2000): Inquisición. Historia crítica. Madrid: Temas de Hoy.
- García Herrero, María del C. (1989): “Administrar del parto y recibir la criatura: Aportación al estudio de Obstetricia bajomedieval Maria del C.”, dins Aragón en la Edad Media, VIII, Homenaje al profesor emérito Antonio Ubieto Arteta, p. 283-292.
- - (2005): Del nacer y el vivir. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
- Garín, Eugenio (1981): El zodíaco de la vida. La polémica astrológica del Trescientos al Quinientos. Barcelona: Península.
- Garrosa, Antonio (1987): Magia y superstición en la literatura castellana medieval. Valladolid: Universidad
- Giordano, Oronzo (1983): Religiosidad popular en la Alta Edad Media. Madrid: Gredos.
- -GIRALT, Sebastià, ed. (2005): Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, VII.1, Epistola de Reprobacione Nigromantice Ficcionis (De Improbatione Maleficiorum). Barcelona: Noguera.
- Gómez, J. Ramon (1999): Las plantas en la brujería medieval: propiedades y creencias. Madrid: Celeste.
- Graves, Robert (1996): La diosa Blanca. Madrid: Alianza Editorial.
- Green, Mónica (2001): “En busca de una auténtica medicina de mujeres: los extraños destinos de Trota de Salerno e Hildgarda de Bingen”, dins Cabré, Montserrat – Ortiz, Teresa, eds., Sanadoras, matronas y médicas en Europa, siglos XII-XX. Barcelona: Icaria.
- Guadalajara, José (1996): Las profecías del Anticristo en la Edad Media. Madrid: Gredos.
- Guilleré, Christian (1993): Girona al segle XIV, 2 vols., Ajuntament de Girona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Kapler, Claude (1986): Monstruos, demonios y maravillas a fines de la Edad Media. Madrid: Akal.
- Kieckhefer, Richard (1992): La magia en la Edad Media. Barcelona: Crítica.
- Kontzi, Reinhold (1984): “La magia en textos aljamiados”, dins Josep Maria Solà-Solé: Homage, Homenaje, Homenatge, vol. I. Barcelona: Puvill.
- Kors, Alan Charles – Peters, Edward, eds. (2001) : Witchcraft in Europe (400-1700). Filadelfia: Univefsity of Pennsylvania.
- Kruger, Steven F. (1992): Dreaming in the Middle Ages. Cambridge: Cambridge University.
- -Labarta, Ana (1981): “Ecos de la tradición mágica del Picatrix en textos moriscos”,dins Vernet, J., ed.,Textos y estudios sobre astronomía española en el siglo XIII. Barcelona: Universidad Autónoma.
- - (1982-1983): “Supersticiones moriscas”, dins Awraq, vol. 5-6, p. 161-190.
- - (1993): Libro de dichos maravillosos. Misceláneo morisco de magia y adivinación. Madrid: CSIC.
- Lacarrière, Jacques (2000): Evangelios de las ruecas. Palma de Mallorca: Olañeta.
- Le Goff, Jacques (1983): Tiempo, trabajo y cultura en el Occidente Medieval. Madrid: Taurus.
- - (1985): Lo maravilloso y lo cotidiano en el occidente medieval. Barcelona: Gedisa.
- López De Meneses, A. (1952): “Cinco catalanas licenciadas en medicina por Pedro el Ceremonioso”, dins Cuadernos de Historia de España.
- Lucentino, Paolo – Perrone, Vittoria (2001): I testi e i codici di Ermete nel Medioevo. Florència: Polistampa.
- Malaxecheverría, Ignacio (1991): Fauna fantástica de la península ibérica. San Sebastián: Kriselu.
- Mariño, Xosé R. (1984): Satán, sus siervas las brujas y la religión del mal. Vigo: Xerais.
- Márquez, Francisco (1994): El concepto cultural alfonsí. Madrid: Mapfre.
- Matton, Sylvain ((1987)): «Le traité Contre les Alchimistes de Nicolas Eymerich». Chrysopoeia, vol. I 93-135.
- Mérida, Rafael M. (2001): «Fuera de la orden de natura»: magias, milagros y maravillas en el «Amadís de Gaula». Kassel: Reichenberger.
- Montero, Enrique (1995): “Las sortes sanctorum: la adivinación del porvenir en la Edad Media”, dins Actas del II Congreso Hispánico de Latín Medieval, vol. I. León: Universidad, p. 111-132.
- Moreau, Alain et alii, coords. (2000): La Magie. Actes du Colloque International de Montpellier 25-27 mars 1999, 4 vols., amb bibliografia. Montpellier : Publications de la recherche – Université Paul Valéry, Séminaire d’Études des mentalités antiques.
- Patania, Michelina (1995): Tipi e caratteri. Letteratura e fisiognomia nella Spagna medievale. Palermo: L’epos.
- Perrone, Vittoria (2004):: “Precetti della magia, consigli sulla magia”, dins CAsagrande, Carla et alii, coords., «Consilium». Teoria e pratiche del consigliare nella cultura medievale. Florència: SISMEL, Edizioni del Galluzzo.
- Pognon, Edmon (1994): La vida cotidiana en el año 1000. Madrid: Temas de Hoy.
- Requesens, Estefania de (1987): Cartes íntimes d’una dama catalana del segle XVI. Barcelona: La Sal.
- Riera i Sans, Jaume (1973): El cavaller i l’alcavota. Un procés medieval. Barcelona: Club editor.
- Roca, Josep M. (1929): Johan I d’Aragó. Barcelona: Institució Patxot.
- Roig, Jaume (1928): Llibre de les dones o Spill. Barcelona: Barcino.
- Sánchez, Maria H. (1992): La mujer y la sexualidad en el Antiguo Régimen. La perspectiva inquisitorial. Madrid: Akal.
- Sanpere, Salvador (1878): Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I. Girona: Dorca.
- Schmidtt, Jean Claude (1992): Historia de la superstición. Barcelona: Crítica.
- Severin, Dorothy (1997): Witchcraft in «Celestina». Londres: Queen Mary and Westfield College.
- Seznec, Jean (1983) : Los dioses de la Antiguedad en la Edad Media y en el Renacimiento. Madrid: Taurus.
- Sobrequés i Vidal, Santiago (1980): Els barons de Catalunya. (Història de Catalunya Biografies catalanes, 3. Barcelona: Editorial Vicens i Vives.
- Tambiah, Stanley J. (1990): Magic, Science, Religion and the Scope of the Rationality. Cambridge: Cambridge University.
- Torrell, Jean-Pierre (1992): Recherches sur la théorie de la prophétie au Moyen Âge. Fribourg: Université.
- Tuczay, Ch. (2006): Esoterismo e magia nel Medioevo. Stregoneria, esorcismi e incantesimi: il lato píu oscuro dell’età di mezzo. Roma: Newton Compton editori.
- Usandizaga, Manuel (1970): “Cuidados a la madre y al recién nacido según el arte catalán”, dins Acta obstetrica y ginecológica hispano-lusitana, suplemento 4.
- Valls i Taberner, Ferran (1988): Privilegis i ordinacios de les valls pirinenques: Vall d’Aneu, Vall Ferrera, Vall de Querol. Barcelona: Promociones y publicaciones universitarias.
- Vian, Ana: “Transformaciones del pensamiento mágico: el conjuro amatorio en La Celestina y en su linaje literario”, dins Beltrán, R. – Canet, J. L. (ed.) (1997): Cinco siglos de «Celestina»: aportaciones interpretativas. València: Universitat.
- Vich, Sergi (1993): “Creences i supersticions a la Catalunya de l'Antiguitat”, dins L’Avenç, 168, p. 8-13.
- Vigetti, Silvia (1990): Il bambino della nocte. Milà: Montadori.
- Villena, Enric de (2004): Tratado de Fascinación, también conocido como fecho o mal de ojo. Barcelona : Obelisco.
- Vinyoles, Teresa (1976): Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
- - (1994): “Niñas marginadas, mujeres marginadas. Las niñas en los documentos medievales catalanes”, dins Estudios sobre la mujer. Marginación y desigualdad (1994). Málaga: Atenea.
- - (2005a): “La cotidianeidad escrita por una mujer del siglo XV”, dins Gonzalez De La Peña, Maria del Val, coord.: Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Ediciones Trea.
- - (2005b): Història de les dones a la Catalunya Medieval. Lleida: Pagès-Eumo.
- -Weill-Parot, Nicolas (2002) : Les « images astrologiques » au Moyen Âge et à la Renaissance. Spéculations intellectuelles et pratiques magiques (XIIe-XIVe siècle). París: Honoré Champion.
- - (2004) : “Science et magie au Moyen Âge”, dins Hamesse, Jacqueline, coord., Bilan et perspectives des études médiévales (1993-1999). Euroconférence (Barcelone 8-12 juin 1999). Actes du Congrès Européen d’Études Médiévales. Tournhout: Brepols.
LA INVENCIÓ DE LES BRUIXES DIABÒLIQUES I LLURS SÀBATS
- Abbiati, Sergio et alii, eds. (1984): La stregoneria. Diavoli, streghe, inquisitori dal Trecento al Settecento. Milano: Arnolfo Mondadori.
- Bailey, Michael D. (1996): “The Medieval Concept of the Witches’ Sabbath”, dins Exemplaria, vol. 8.2, p. 419-439.
- Binz, L. (1997): "Les débuts de la chasse aux sorcières dans la diocèse de Genéve", dins Bibliothèque d'Humanisme et Renaissance, 59.
- Blauert, Andreas (1989): Frühe Hexenverfolgung: Ketzer-, Zauberei- und Hexenprozesse des 15. Jahrhunderts. Hamburg: Junius Verlag GmbH.
- Blécourt, W. de (2000): "The Making of the Female Witch: Reflections on Witchcraft and Gender in the Early Modern Period", dins Gender and History, 12 (2).
- Brauner, Sigfrid (1995): Fearless Wives and Frightened Shrews: The Construction of the Witch in Early Modern Germany. Amherst: University of Massachusetts Press.
- Briggs, Robin (1996): Witches and neighbours. The social and cultural context of European Witchcraft. Harmondsworth: Penguin.
- Campagne, Fabián A. (1999): “El Tractado de la divinança de Lope de Barrientos y el surgimiento del estereotipo demonizado de la bruja en la España tardo-medieval”, dins Revista del Instituto Interdisciplinario de Estudios de Género de la Universidad de Buenos Aires, vol. 5, p. 53-74.
- Cárdenas-Rotunno, A.J. (2001): “Rojas's Celestina and Claudina: In Search of a Witch”, dins Hispanic Review, 69, p. 277-297.
- Clark, Stuart (1997): Thinking with demons. The idea of witchcraft in early modern Europe. Oxford: Clarendon Press.
- DavidsoN, Jane P. (1987): The Witch in Northern European Art, 1470-1750. Freren: Luca.
- Ginzburg, Carlo (1991). Historia nocturna, un descriframiento del aquelarre. Barcelona: Muchnik.
- Delumeau, Jean (1989). El miedo en Occidente. Madrid: Taurus.
- Gómez, Maria P. (1992): “La ciutat de Lleida contra blasfems, heretges i bruixes”, dins Miscel·lània homenatge a Josep Lladonosa. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
- Hults, L. (1987): “Baldung and the Witches of Freiburg: The Evidence of Images”, dins Journal of Interdisciplinary History, 18 (2).
- Jacques-Chaquin, Nicole – PRÉAUD, Maxim, eds. (1993): Le sabbat des sorciers. XVe – XVIIIe siècles. Colloque international E.N.S. Fontenay-Saint-Cloud (4-7 novembre 1992). Grenoble: Jérôme Millon.
- Klaits, Joseph (1985): Servants of Satan. The Age of the Witch Hunts. Bloomington: Indiana University.
- Mercier, Franck (2003): “Un trompe-l’oeil maléfique: l’image du sabbat dans les manuscrits enluminés de la cour de Bourgogne (à propos du Traité du crisme de Vauderie de Jean Taincture, vers 1460-1470)”, dins Médiévales, 44, p. 97-116.
- -Ostorero, Martine et alii (1999): L’imaginaire du sabbat. Édition critique des textes plus anciens (1430 ca – 1440 ca). Lausana: Cahiers lausannois d'histoire médiévale.
- - (2005): “Les marques du diable sur le corps des sorcières (XIVe-XVIIe siècles) ”, dins Micrologus. Nature, Scienze e Società Medievali, vol XIII, p. 359-388.
- Padilla, J.I., coord. (1999): L’Esperit d’Àneu. Llibre de Costums i Ordinacions de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu: Consell Cultural de les Valls d’Àneu.
- Quaife, G. R. (1989): Magia y maleficio. Las brujas y el fanatismo religioso. Barcelona: Crítica.
- Roig, Jaume (1947/1980). Llibre de les dones o Spill. Barcelona: Barcino.
- Russell, Jeffrey B. (1995): Lucifer, El diablo en la Edad Media. Barceloba: Laertes.
- - (1998): Historia de la brujería: hechiceros, herejes y paganos. Barcelona: Paidós.
- Sallman, Jean-Michel (1992): “La bruja”, dins FARGE, A. – ZEMON-DAVIS, N., eds., Historia de las mujeres, III. Del Renacimiento a la Edad Moderna. Madrid: Taurus.
- Shumaker, Wayne (1972): The ocult sciencies in the Renaissance. A study in intellectual patterns. Berkeley: University of California Press.
- Van balberghe, Emile. – Duval, Frédéric, eds. (1999): Jean Tinctor, Invectives contre le secte de vauderie. Tournai: Archives du Chapitre cathédral.
- Zambelli, Paola (1996): L’ambigua natura della magia. Filosofi, streghe, riti nel Rinascimento. Venecia: Marsilio.
LA CACERA DE BRUIXES A EUROPA I EL NOU MÓN
- Abbott, Geoffrey (1993): Rack, rope and red-hot pincers. A history of torture and its instruments. Londres: Headline.
- Ankarloo, Bengt – HENNINGSEN, Gustav (1990): Early modern european witchcraft. Centres and peripheries. Oxford: Clarendon Press.
- Arizum, Florencio (1978): La brujería Navarra y sus documentos. Pamplona: Diputación Foral de Navarra i CSIC – Institución Príncipe de Viana.
- Baschwitz, Kurt (1968): Brujas y procesos de brujería. Barcelona: Caralt.
- Bethencourt, Francisco (1987): O Imaginário da magia: feiticeiras, saludadores e nigromantes no século XVI. Lisboa: Proyecto Universidad Abierta.
- Blázquez, Juan (1989): Brujería, hechicería y superstición en España. Prólogo de Julio Caro Baroja. Toledo: Editorial Arcano.
- Boyer, Paul – NISSENBAUM, Stephen (1974): Salem Possessed: The Social origins of witchcraft. Cambridge (Massachussetts): Harvard University Press.
- Caro Baroja, Julio (1968): “Martín del Río y sus Disquisiciones Mágicas”, dins El señor inquisidor y otras vidas por oficio. Madrid: Alianza Editorial, p. 171-196.
- - (1970): Inquisición, brujería y criptojudaísmo. Barcelona: Ariel.
- Contreras, Jesús (1984): “Los procesos de la etapa: Zugarramurdi”, dins Pérez Villanueva, Joaquín – Escandell Bonet, Bartolomé: Historia de la Inquisición en España y América, vol. I. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
- Darst, D.H. (1979): “Witchcraft in Spain: The Testimony of Martín de Castañega's Treatise on Superstition and Witchcraft (1529)”, dins Proceedings of the American Philosophical Society, 123 (5), p. 298-322.
- Deutsches Historiches Museum (2000): Hexenwahn. Ängste der Neuszeit. Katalog. Wolfrashausen: Minerva Hermann Farnung.
- Di Simplicio, O. (2005) Autumno della stregoneria. Maleficio e magia nell’Italia moderna. Bologna: il Mulino.
- Easley, Brian (1980): Witch Hunting, Magic and the New Philosophy. An Introduction to Debates of the Scientific Revolution, 1450-1750. Brighton: Harwester Press.
- Gari, Ángel (1991): Brujería e Inquisición en el Alto Aragón en la primera mitad del siglo XVII. Saragossa: Diputación General de Aragón.
- Ginzburg, Carlo (1989): “Brujería y piedad popular. Notas a propósito de un proceso de 1519 en Módena”, dins Mitos, emblemas, indicios: Morfología e historia. Barcelona: Gedisa.
- - (2003): Historia nocturna: las raíces antropológicas del relato. Barcelona: Muchnik.
- González, José Luís (1984). “Reorganización valdesiana de la Inquisición española”, dins Pérez vilanueva, Joaquín – Escandell Bonet, Bartolomé: Historia de la Inquisición en España y América. vol. I. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos–Centro de Estudios Inquisitoriales.
- Harris, Marvin (1980): Vacas, cerdos, guerras y brujas. Los enigmas de la cultura. Madrid: Alianza Editorial.
- Henningsen, Gustav (1983): El abogado de las brujas. Brujería vasca e Inquisición española. Madrid: Alianza Editorial.
- Hill, Frances (1995): A delusion of Satan. The full history of the Salem witch trials. Nova York: Doubleday.
- Irazoqui, K. (1965): Las brujas de Zugarramurdi. Arizcun: Elkartasuna.
- Kamen, Henry (1967): La Inquisición española. Madrid: Alianza Editorial.
- Lea, Henry Charles (1983): Historia de la Inquisición española. 3 vols. Madrid: Fundación Universitaria Española.
- Levack, Brian P. (1997): La caza de brujas en la Europa Moderna. Barcelona: Altaya.
- Mandrou, Robert (1968): Magistrats et sorciers en France au XVIIe siècle: une analyse de psycologie historique. París: Plon.
- Muchembled, Robert (1987): Sorcières, justice et société aux 16e et 17e siècles. París: Imago.
- Nathan, Elia (1997): Territorios del mal. Un estudio sobre la persecución europea de brujas. México: Universidad Nacional Autónoma de México.
- Palou, Jean (1973): La brujería. Barcelona: Oikos Tau.
- Riera, Francesc (1979): Bruixes i bruixots davant la inquisició de Mallorca en el segle XVII. Palma: Calamus Scriptorius.
- Scott, George R. (1940): A History of Torture. Londres : T. Werner Laurie.
- Trevor-Roper, Hugh (1969): The European Witch-Craze of the Sixteenth and Seventeenth Centuries. Londres: Penguin.
- Williams, Selma R. – Williams Adelman, Pamela (1978): Riding the nigthmare: Women and witchcraft from the Old World to colonial Salem. Nova York: Harper Collins.
La conquesta de la tolerància
- Aldea, Quintín: “Iglesia y Estado en la época barroca”, dins Tomás y Valiente, Francisco (1982): La España de Felipe IV. Madrid: Espasa-Calpe, p. 525-633.
- Bainton, R. H.(1969): La lotta per la libertà religiosa. Bolònia: Il Mulino.
- Bori, Pier C., ed. (1986): L’Intolleranza: uguali e diversi nella storia. Bolònia: Il Mulino.
- Covarrubias, Sebastián (1994): Tesoro de la Lengua Castellana o Española. Madrid: Castalia.
- Crâcium, M. et alii, eds. (2002) : Confessional Identity in East-Central Europe. Aldershot: Ashgate.
- Denkova, Lidia (2001) : Genèse de la tolérance: de Platon à Benjamin Constant. Anthologie de textes. París: UNESCO.
- Egido, Teófanes (2003):: “Época moderna. De los confesionalismos a la intolerancia”, dins VV.AA., La tolerancia en la Historia. Valladolid: Universidad de Valladolid, p. 63-94.
- Fernández Terricabras, Ignasi (2000): Felipe II y el clero secular. La aplicación del concilio de Trento. Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
- Firpo, Massimo (1978): Il problema della tolleranza religiosa nell’età moderna. Torí: Loescher.
- Garrisson, Janine (1985) : L’Édit de Nantes et sa révocation, histoire d’une intolérance. París: Seuil.
- - (1998) : L’Édit de Nantes. Chronique d’une paix attendue. París: Fayard.
- Hill, Cristopher (1983): El mundo transtornado: el ideario popular extremista en la Revolución Inglesa del siglo XVII. Madrid: Siglo XXI.
- Joxe, Pierre (2004): L’Édit de Nantes: réflexions pour un pluralisme religieux. París: Hachette.
- Kamen, Henry (1987): Nacimiento y desarrollo de la tolerancia en la Europa moderna. Madrid: Alianza.
- Laursen, John Christian – Nederman, Cary J., eds. (1998): Beyond the persecuting society: religious toleration before the Enlightenment. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
- - (2002) : Histories of heresy in Early Modern Europe: for, against and beyond persecution and toleration. Nova York: Palgrave MacMillan.
- Lecler, Joseph (1955) : Histoire de la tolérance au siècle de la Réforme. 2 vols., París: Aubier-Montaigne.
- Locke, John (1983): Assaig sobre el govern civil, precedit de la Carta sobre la tolerància. Barcelona: Laia.
- Martínez, Enrique – Pi, Magdalena de Pazzis, eds. (1997): Instituciones de la España Moderna, 2. Dogmatismo e Intolerancia. Madrid: Actas.
- Monter, William (1992): “Controles religiosos y sociales en los países germánicos en tiempos de las Reformas”, dins Revista de la Inquisición, 2, p. 121-133.
- Palomo, Federico (1997): “Disciplina christiana. Apuntes historiográficos en torno a la disciplina y el disciplinamiento social como categorías de la historia religiosa de la alta edad moderna”, dins Cuadernos de Historia Moderna, 18, 119-136.
- O’malley, John W. (2000) : Trent and All That. Renaming Catholicism in the Early Modern Era. Cambridge (Massachussetts) – Londres: Harvard University Press.
- Pastore, Stefania (2003) : Il Vangelo e la Spada. L’Inquisizione di Castiglia e i suoi critici (1460-1598). Roma: Edizioni di Storia e Letteratura.
- Prodi, Paolo, ed. (1994): Disciplina dell’anima, disciplina del corpo e disciplina della società tra medioevo ed età moderna. Bolònia: Il Mulino.
- Real Academia Española (1984): Diccionario de autoridades. Madrid: Gredos.
- Reinhard, Wolfgang (1982): “Confessionalizzazione forzata? Prolegomeni ad una storia dell’età confessionale”, dins Annali dell’Istituto storico italo-germanico in Trento, 8, p. 13-37.
- - (1989): “Reformation, Counter-Reformation and the Early Modern State: A Reassessment”, dins The Catholic Historical Review, 75, 383-404.
- Reinhard, Wolfgang – Schilling, Heinz, eds. (1995) : Die katholische Konfessionalisierung. Münster-Gütersloh: Aschendorff – Gütersloher Verlagshaus.
- Sagan, Carl (2000): El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la oscuridad. Barcelona : Planeta.
- Schilling, Heinz, ed. (1986): Die reformierte Konfessionalisierung in Deutschland. Das Problem der “Zweiten Reformation. Gutersloh: Gerd Mohn.
- - (1991): “Konfessionsbildung” und “Konfessionalisierung”, dins Geschichte in Wissenschaft und Unterricht, 42, p. 447-463 i 779-794.
- - (1994) : “Konfessionelle und politische Identität”, dins Czacharowski, A., ed.: Nationale und ethnische Minderheiten und regionale Identitäten im Mittelalter und Neuzeit. Torun: Uniwersytet Mikolaja Kopernika, p. 103-123.
- Simon, Antoni (2003): “Un alboroto católico: el factor religiós en la revolució catalana de 640”,dins Pedralbes, 23, 123-146.
- Tellechea, José I. (1996): “Sobre Historia de la Tolerancia (siglos XVI y XVII)”, dins García, Félix – Tellechea, José I., Tolerancia y fe católica en España. Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca.
- Voltaire (1981): Cartas filosóficas y otros escritos. Madrid: EDAF.
- Wanegffelen, Thierry (1997): Ni Rome ni Genève. Des fidèles entre deux chaires en France au XVIe siècle. París: Honoré Champion.
- Zagorin, Pérez (2003) : How the idea of religious toleration came to the West. Princeton: Princeton University Press.
- Zarka, Yves-Charles et alii, dirs. (2002) : Les fondements philosophiques de la tolérance en France et en Angleterre au XVIIème siècle. París: Presses Universitaires de France.
- Zeeden, Ernest W. (1985) : Konfessionsbildung: Studien zur Reformation, Gegenreformation und katholischen Reform. Stuttgart: Klett-Cotta.
- Zweig, Stefan (2001): Castellio contra Calvino: conciencia contra violencia. Barcelona: El Acantilado.
LA CACERA DE BRUIXES A CATALUNYA
- Alberch, Ramon (2003): Històries de Catalunya (bruixes, capellans i bandolers). Girona: Llibres dels Quatre Cantons.
- Alcoberro, Agustí (2004): Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Barcelona: Barcanova.
- Almazán, Ismael – Moreno, Doris (1997): “Un delicte i dos martells. Actituds populars a Terrassa durant la cacera de bruixes de 1619”, dins Terme, 12.
- Alsina, Joan (1983): De bruixes: les de Caldes, les de Catellar i les de Sabadell. Sabadell: Quaderns de la Fundació Bosch i Cardellach, 45.
- Bada, Joan (1992): La Inquisició a Catalunya (segles XIII-XIX). Barcelona: Barcanova.
- Balaguer, Víctor (1886): Historia de Cataluña. Madrid: Impr. y Fundición de Manuel Tello.
- Benet, Albert (1982): “La bruixeria al Bages a principis del segle XVII”, dins Dovella, 6.
- -(1983): Joana la Negra, una bruixa sallentina. Sallent: Institut d’Arqueologia i Ciències Naturals.
- Blázquez, Juan (1990a): “Catálogo de los procesos inquisitoriales del Tribunal del Santo Oficio de Barcelona”, dins Espacio, tiempo y forma, sèrie IV, 3, p. 11-158.
- - (1999b): La Inquisición en Cataluña. El Tribunal del Santo Oficio en Barcelona, 1487-1820. Prólogo de Henry Kamen. Toledo: Arcano.
- Busquets, Esteve (1970): Plegamans, una història de deu segles. Barcelona: Imp. Fidel.
- Ferro, Víctor (1987): El Dret Públic Català. Les institucions de Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo ed.
- Fort, Eufemià (1973). Catalunya i la Inquisició. Barcelona: Aedos.
- García Cárcel, Ricardo (1985): Historia de Cataluña, siglos XVI-XVII, vol. I. Barcelona: Ariel.
- Garcia Carrera, Raimundo (1985): Les bruixes de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui: Imp. Caligraf.
- -(1987): Caça de bruixes al Vallès. Terrassa: Ègara.
- Gelabertó, Martí (2005): La palabra del predicador. Contrareforma y superstición en Cataluña (siglos XVII-XVIII). Lleida: Milenio.
- Gras, Mercè (2000): Bruixes a Sant Feliu de Llobregat. El procés a Blanca Bardiera (1578). Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- -Henry, Dominique M.J. (1835): Histoire du Roussillon. París: Imp. Royale.
- - (1842): Le Guide en Roussillon, ou itinéraire du voyageur dans le département des Pyrénées-orientales. Perpinyà: J. Alzine.
- Kamen, Henry (1998): Canvi cultural a la societat del Segle d’Or. Catalunya i Castella, segles XVI-XVII. Lleida: Pagès eds.
- Lladonosa, Josep (1980). Història de la ciutat de Lleida. Barcelona: Curial.
- Masferrer i Arquimbau, Josep (1878): “Una bruixa en la cambra del torment”, dins La Renaixensa.
- Menéndez Pelayo, Marcelino (1946-1948): Historia de los Heterodoxos Españoles, vol. IV, cap. IV. Santander: Aldus / Madrid: CSIC.
- Molar, Nolasc del (1968): Procés d’un bruixot. Olot: Edició de Bibliòfil.
- Monter, William (1992): La otra Inquisición. La Inquisición española en la Corona de Aragón, Navarra, el País Vasco y Sicilia. Barcelona: Crítica.
- Moreno, Doris (1998): “Inquisició i poder local. El Sant Ofici a Terrassa”, dins Terme, 13.
- Oliver, Jaume – Espada, María C. (1999): La bruixeria al Pallars. Processos d’inquisició a la Varvassoria de Toralla (s. XVI). Tremp: Garsineu Edicions.
- Orriols, Lluís (1993): Manuscrits del bé i del mal. Arxius vigatans (segles XIV-XVII). Barcelona: Rafael Dalmau ed.
- -(1994): Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau ed.
- Pladevall, Antoni (1974): Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: s.e.
- Prat, Jaume (1981): “Les bruixes de Santpedor. Segle XVII”, dins Miscel·lània d’Estudis Bagencs, 1.
- Reglà, Joan (1956): Els virreis de Catalunya. Barcelona: Vicens-Vives.
- Sales, Núria: “El bisbe d’Alet i les bruixes del Capcir”, dins Recerques, 19, p. 133-143 (1987).
- Sarret i Arbós, Joaquim (1987): Història de l’estat Polític-social de Manresa. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa.
- Sena, Frederic (1968): “Un proceso de brujas de 1620”, dins Ausa. Publicación Trimestral del Patronato de Estudios Ausonenses, 58-59.
- Serra i Vilaró, Joan (1950): Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 volums. Barcelona: Balmes.
- Torre, José Luis de la (1984): “El delito de brujería en el tribunal de la Inquisición de Barcelona durante el siglo XVII”, dins Actes del Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 479-485.
- Valls, Josep (1912). Prats de Lluçanès: resum històric. Vic: Impr. G. Portavella.
- VV. AA. (1983) Dossier la Bruixeria a Catalunya. L’Avenç, 61.
La crisi del segle XVII
- Albareda, Joaquim (1993): Els catalans i Felip V. Barcelona: Vicens-Vives.
- Betran, José L. (1996): La peste en la Barcelona de los Austrias. Lleida: Milenio.
- Bruniquer, Esteve Gilabert (1913 i 1915): Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, vols II i IV. Barcelona: Henrich i Cia. Imp.
- Busquets, Joan (1994). La Catalunya del barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683). Vol. II. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat.
- Casas Homs, Josep M., ed. (1976): Dietari de Jeroni Pujades, vol. IV (1626-1630). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
- Dantí, Jaume (1990): Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693). Barcelona: Curial ed.
- Duran, Montserrat (2003): “Els arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits”, dins Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XIV, p. 9-39.
- Elliott, John H. (1966). La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d’Espanya. Barcelona:Vicens-Vives.
- Feliu, Gaspar (1991): Precios y salarios en la Cataluña moderna, vol I. Madrid: Banco de España – Servicio de Estudios.
- Garcia Espuche, Albert (1998): Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640. Madrid: Alianza Editorial.
- Giralt, Emili – Vidal, Jordi (2003): “‘Notes’ i ‘anyades’ en els protocols de Vilafranca del Penedès. Segles XIV-XVIII”, dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXI, p. 103-180.
- Junqueras, Oriol (2003): Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna: 1520-1630. Tesi doctoral. Bellaterra: UAB
- Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní [DACB], volum desè, anys 1621-1631(1902). Barcelona: Henrich i Cia. Imp.
- Nadal, Jordi – Giralt, Emili (1960). La population catalane de 1553 à 1717. París: SEVPEN.
- Pladevall, Antoni; Simon, Antoni (1986). Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII. Barcelona: Curial ed.
- Sales, Núria (1989): Els segles de la decadència. Barcelona: Edicions 62.
- Sans, Josep M., ed. (1999): Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. V, anys 1623 a 1644. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- Serra, Eva (1986): “Per una cronologia i interpretació de la crisi del segle XVII”, dins VV.AA. Terra, treball i propietat. Barcelona: Crítica.
- -(1993-1994). “Diputats locals i participació social en les bolles de la Diputació del General (1570-1638). Una mostra i una reflexió", dins Pedralbes, 13-1, p.259-274 i Pedralbes, 14, p. 199-206.
- Simon, Antoni (1992): “Els anys 1627-32 i la crisi del segle XVII a Catalunya”, dins Estudis d’Història Agrària, 9, p. 157-180.
- Simon, Antoni – VILA, Pep (1998): Cròniques del Rosselló. Segles XVI-XVII. Barcelona: Curial ed.
- Torres, Xavier (1997): “Manufactura urbana i indústria rural”, dins Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- Vilar, Pierre (1964): Catalunya dins l’Espanya Moderna, vol. II. Barcelona: Edicions 62.
Lo Any del Diluvi
- Barriendos, Mariano (1995): “La climatología histórica en el estudio de los riesgos climáticos. El episodio de noviembre de 1617 en Catalunya”, dins CREUS, J., ed., Situaciones de riesgo climático en España. Jaca: Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC), p. 73-83.
- Barriendos, M. – Martín, J. (1998): “Secular Climatic Oscillations as Indicated by Catastrophic Floods in the Spanish Mediterranean Coastal Area (14th-19th Centuries)”, dins Climatic Change, XXXVIII, p. 473-491.
- Barriendos, M. – Llasat, M.C. (2003): “The Case of the `Maldá' Anomaly in the Western Mediterranean Basin (AD 1760–1800): An Example of a Strong Climatic Variability”, dins Climatic Change, LXI, p. 191-216.
- Ipcc (Intergovernmental Panel on Climate Change) (2001): Climate Change. Cambridge: OMM.
- Llasat, Maria C. et alii (2003): “Climatological analysis of flood frequency in Ter, Llobregat and Segre basins from 14th to 20th century”, dins Thorndycraft, V. – Benito, G. – Barriendos, M. – Llasat, M.C., Palaeofloods, Historical Data & Climatic Variability. Applications in Flood Risk Assessment, PHEFRA Workshop Proceedings. Barcelona: CSIC-CCMA, p. 275-280.
- Llasat, Maria C. et alii (2005): “Floods in Catalonia (NE Spain) since the 14th Century. Climatological and meteorological aspects from historical documentary sources and old instrumental records”, dins Journal of Hidrology, vol. CCCXIII, p. 16-31.
- Martín Vide, Javier – Barriendos, Mariano (1995): “The use of rogation ceremony records in climatic reconstruction: a case study from Catalonia (Spain)”. Climatic Change, XXX, p. 201-221.
- Thorndycraft, Varyl et alii (en premsa): “The catastrophic floods of A.D.1617 in Catalonia (NE Spain) and their climatic context”. Remès a Hydrology Science Journal.
Vida i obra de Pere Gil
- Alcoberro, Agustí (2000): Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement. Vic: Eumo ed. – Universitat de Barcelona.
- Fàbregas, Àngel (1959): “El P. Pedro Gil S.I. y su colección de vidas de santos”, dins Analecta Sacra Tarraconensia, XXXI, p. 5-26.
- Gras, Mercè (2002): “Postil·les a la vida i l’obra de Pere Gil”, dins Iglésies, Josep: Pere Gil S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Llibre primer de la història Cathalana, en lo qual se tracta de Història o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cathaluña, segons el manuscrit de l’any 1600, inèdit, del Seminari de Barcelona. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p. 317-329.
- Iglésies, Josep (1949): Pere Gil S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Llibre primer de la Història Cathalana, en lo qual se tracta de història o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cathaluña, segons el manuscrit de l’any 1600, inèdit, del Seminari de Barcelona. Barcelona: Quaderns de Geografia, vol. I (segona edició, ampliada: Barcelona, Societat Catalana de Geografia – IEC, 2002).
- -Vilà, Joan (1994): “Una visió geogràfica de Catalunya, ara fa quatre-cents anys”, dins Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, vol. LIII, núm. 3, p. 119-163.
- - (2002): “Anàlisi del contingut geogràfic de l’obra de Pere Gil”, dins Iglésies, Josep: Pere Gil S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Llibre primer de la història Cathalana, en lo qual se tracta de Història o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cathaluña, segons el manuscrit de l’any 1600, inèdit, del Seminari de Barcelona. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p. XVII-XLVII (2002).
EL RECORD POPULAR
- Adler, M. (1979): Drawing down the Moon. Boston: Beacon Press.
- Bologne, Jean Claude (1993): Du flambeau au bûcher. París: Plon.
- Bosch, Xavier: “Asesinato de la bruja”, dins SERRA, V.: Arxiu de Tradicions Populars, fasc. VII. (1935).
- Briggs, Robin (1996): Witches and neighbours. Glasgow: Harper Collins.
- Caro Baroja, Julio (1996): Las brujas y su mundo. Madrid: Alianza Editorial.
- Coll, Josep (1993): Muntanyes Maleïdes. Barcelona: Empúries.
- - (1996): Viatge al Pirineu Fantàstic. Barcelona: Columna.
- Davies, Natalie Z. (1975): Les cultures du peuple. París: Aubier Montaigne.
- Eliade, Mircea (1997): Ocultismo, Brujería y Modas Culturales. Barcelona: Paidos.
- Evans-Pritchard, E.E. (1937): Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande. Londres: Oxford University Press.
- Farrar, S. (1971): What witches do. Nova York: McCann.
- García, Gemma (1984): “La posesión diabólica, una forma de liberación: Magdalena Vidal Freixa, energúmena (1783-1786)”, dins Actes Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 647-655.
- -Gardner, Gerald B. (1954): Witchcraft Today.
- - (1959): The Meaning of Witchcraft.
- Gari, Ángel (1979): “La brujería en Aragón”, dins I Congreso de Aragón de Etnología. Saragossa: Diputación Provincial.
- Gelabert, Antoni (1971): Històries de les bruixes d’Altafulla. Altafulla: El xilofòrum de la parròquia d’Altafulla.
- Gelabertó, Martí (1992): “La bruixeria i predicació popular a la Catalunya del segle XVIII”, dins L’Avenç, 164, p. 22-25.
- Gomis, Cels (1987): La Bruixa Catalana. Barcelona: Alta Fulla.
- Ginzburg, Carlo (1981): El queso y los gusanos. Barcelona: Muchnik.
- Guillamet, Joan (1976): Bruixeria a Catalunya. Barcelona: Paraula Viva.
- -(1989): La Tradición Pagana en Alto Aragón. Sus costumbres, leyendas y tradiciones. Madrid: Altaba.
- Hasquin, Hervé.(1984): Magie, sorcellerie, parapsychologie. Bruxelles. Editions de l’Université de Bruxelles.
- Hutton, Ronald (1999): Triumph of the Moon. Londres: Oxford University Press.
- Kapferer, Bruce (1997): The Feast of the Sorcerer. Chicago: University of Chicago Press.
- Leland, Charles (1899): Arcadia, the Gospel of the Witches. Londres: David Nutt.
- Lisón, Carmelo (1979): Brujería, estructura social y simbolismo en Galicia. Madrid: Akal.
- - (1992): Las brujas en la Historia de España. Madrid: Temas de Hoy.
- Mair, Lucy (1969): La brujería en los pueblos primitivos actuales. Madrid: Guadarrama.
- Marliave, Olivier – Pertuzé, Jean-Claude (1990): Panthéon Pyrénéen. Portet-sur-Garonne: Loubatières.
- Maspons, Francesc (1880): “Las Bruixas”, dins Lo Gay Saber, p. 235-37; 247-49; 259-61; 271-74.
- Maya, Benvingut (1979): “El llarg camí de les bruixes”, dins L’Avenç, 15.
- Monter, William (1983): Ritual, Myth and Magic in Early Modern Europe. Athens: Ohio University Press.
- Murray, Margaret A. (1978): El culto de la brujería en Europa Occidental. Barcelona. Labor.
- Obiols, Joan (1987): Esvorancs. La Seu d’Urgell: Publicacions del passeig.
- Opie, Iona – Tatem, Moira (1989): A dictionary of superstitions. Oxford: Oxford University Press.
- OrioL, J. A. (1996): Botànica màgica. Barcelona: Llibres de l’Índex.
- Pujiula, Jordi (1980): “La bruixeria a la Garrotxa”, dins L’Avenç, nº 32 (1980).
- - (1983): Bruixes, dimonis i follets de la Garrotxa. Olot: Papers de l’Arxiu Casulà.
- Renau, Xavier (1986). Dona d'aigua. El mite de la nimfa dels gorgs interpretat de nou. Barcelona: Alta Fulla.
- Serra, Valeri (1928): Arxiu de Tradicions Populars. Recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragonesas de parla catalana. Barcelona: Impremta de la Casa Provincial de Caritat.
- Starhawk (1979): The Spiral Dance. San Francisco : Harper & Row.
- Thomas, Keith (1971): Religion and the decline of magic. Nova York: Charles Scribner’s Sons.
- Valiente, Doreen (1989): The Rebirth of Witchcraft. Custer (WA): Phoenix Publishing.
- Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. Barcelona: Alta Fulla.
- VV.AA (1975): Brujología. Congreso de San Sebastián, 1972. Madrid: Hora H.