La protecció de les cases i dels pobles
Fins ben entrat el segle XX, en molts indrets de Catalunya es feien diversos rituals que tenien com a finalitat garantir la protecció dels llocs i de les persones contra el mal, els mals esperits o el mal fet per persones que practicaven la bruixeria.
Es considerava que les obertures de les cases eren molt perilloses perquè hi podien entrar l’acció de la bruixeria i altres mals. Per això, les xemeneies es protegien amb esfuriabruixes; les portes, amb cardellines, llorer o olivera beneïts el Diumenge de Rams, i els balcons, amb rams del mateix dia. Un altre ritual protector força estès era el salpàs, en el qual per Setmana Santa un capellà recorria les cases del poble i els masos posant en el llindar de les portes un pegat de sal i aigua beneïda que protegia els estadants i el bestiar de les cases.
Les bruixes i els bruixots també eren considerats autors de pedregades i tempestes destructores de conreus. Segons les narracions populars, les campanes i el seu so podien contrarestar el mal de les tempestes no deixant passar les bruixes i els bruixots que les cavalcaven. En molts pobles dels Pirineus, els capellans també conjuraven les tempestes des dels comunidors, petites construccions situades a tocar de la rectoria i obertes als quatre vents.
Imatges
Una de les pràctiques més usuals a les cases con tra l'acció de les bruixes i altres mals era col·locar a les portes cardellines (Carlines) i creus fetes amb palmes beneïdes Diumenge de Rams. © foto: Pep Parer
En molts pobles dels Pirineus, els capellans conjuraven les tempestes des dels comunidors, petites construccions situades a tocar de la rectoria i obertes als quatre vents. Comunidor de Son (Valls d'Àneu, Pallars Sobirà). 1900 © foto: Cente Excursionista de Catalunya.
