Els llocs d’aplec de les bruixes
Els indrets del paisatge local que presentaven uns trets singulars eren llocs sagrats per als pobles que hi habitaven al voltant. En un canvi cultural o de població, tot el que era sagrat per al poble o la cultura anterior podia ser acceptat pels nous pobladors, que ho transformaven en un element propi, tal com va passar en la cristianització de santuaris precristians, o podia manifestar-se com un lloc perillós on encara habitaven els pobles anteriors, els seus difunts i àdhuc els seus déus. Sovint calia posar-hi un element cristià (una ermita, una creu, una advocació a sant Miquel, etc.) per vèncer aquest perill. Els llocs on es deia que s’aplegaven les bruixes participaven d’aquest caràcter sagrat anterior demonitzat.
{wmv}aplecs|720|510|1{/wmv}
