Els indrets del paisatge local que presentaven uns trets singulars eren llocs sagrats per als pobles que hi habitaven al voltant. En un canvi cultural o de població, tot el que era sagrat per al poble o la cultura anterior podia ser acceptat pels nous pobladors, que ho transformaven en un element propi, tal com va passar en la cristianització de santuaris precristians, o podia manifestar-se com un lloc perillós on encara habitaven els pobles anteriors, els seus difunts i àdhuc els seus déus. Sovint calia posar-hi un element cristià (una ermita, una creu, una advocació a sant Miquel, etc.) per vèncer aquest perill. Els llocs on es deia que s’aplegaven les bruixes participaven d’aquest caràcter sagrat anterior demonitzat.
{wmv}aplecs|720|510|1{/wmv}